Antoni Pladevall i Font va néixer a Taradell el 1934. Després de cursar els estudis eclesiàstics al Seminari de Vic, es graduà en Ciències Històriques i Història Eclesiàstica a la Universitat de Lovaina el 1963. Des del 1950 col·laborà amb l’arqueòleg i historiador Eduard Junyent als Arxius Diocesans de Vic. Fou professor d’història eclesiàstica a la Facultat de Teologia de Sant Pacià i a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona i de Vic, i rector de la parròquia de Sant Quirze Safaja. També dirigí l’inventari del patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya i col·laborà en la direcció de Catalunya Romànica i Art Gòtic a Catalunya.
La seva obra inclou estudis d’història local i comarcal, especialment d’Osona, i recerques sobre història eclesiàstica, monestirs i art romànic i medieval. Va publicar llibres i articles en revistes d’història i d’art, i participà en congressos i col·loquis. Fou assessor d’història eclesiàstica de la Gran Enciclopèdia Catalana i redactor i assessor del Diccionari d’Història de l’Església a Catalunya i de Catalònia Religiosa. El 1994 ingressà a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i rebé la Creu de Sant Jordi; el 2003 li fou concedida la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya.
