Joan Pla i Villar va combinar l’ensenyament amb l’escriptura. Format com a mestre a Castelló, va exercir a l’Alcora, Godelleta, Betxí i Borriana, on es va jubilar el 2002. També va estudiar ciències econòmiques durant tres anys a la Universitat de Barcelona i, de manera autodidàctica, va aprendre català; durant anys va fer classes de llengua a professors a través de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de València.
Va escriure narrativa infantil i juvenil i va col·laborar en la premsa escrita. El 1980 va guanyar el premi Ciutat de València-Malvarosa per No fiqueu llorers sobre el meu nom; entre altres reconeixements, va rebre el Premi Vila de l’Eliana per La venjança dels criptosaures i el Premi Ciutat de Torrent per Cartes d’amor i de mort. Va dirigir Buris-ana, el butlletí de l’Agrupació Borrianenca de Cultura, entitat de la qual formava part, i va ser soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
