Píndaro (518-438 a. C.)

Píndaro fou un poeta líric tebà, nascut a Cinoscéfalas, a Beòcia, cap al 520 aC. Es formà en poesia i en l’execució de la lira amb Laso d’Hermíone, i també tingué Simònides per mestre. La seva obra inclou odes olímpiques, píties, nemees i ístmies, vinculades als vencedors de certàmens i a diversos prínceps.

La tradició el presenta com una figura religiosa, especialment devota de Rea, Apol·lo i Pan, i relacionada amb Tebes, on tenia la casa vora el temple de Rea. També explica que rebé el favor de governants com Hieró de Siracusa, les gestes dels quals cantà, i que fou distingit a Atenes per l’elogi que en feu. Morí a Argos; les seves filles en traslladaren les restes a Tebes.