José Pijoán va ser arquitecte, historiador i tractadista d’art, assagista i poeta en llengua catalana. Es va llicenciar en Arquitectura a Barcelona el 1902 i va exercir com a professor d’Història de l’Art a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans. També va participar en la creació de l’Institut d’Estudis Catalans, del qual fou secretari entre 1907 i 1911.
La seva activitat en el camp de l’art va incloure la restauració i el trasllat d’obres, així com l’organització de l’Escola Espanyola d’Estudis Arqueològics i Històrics a Roma. Va escriure sobre art i cultura, i la seva obra abraça també l’assaig i la poesia. El 1930 es va instal·lar a Ginebra com a assessor de projectes culturals de la Societat de Nacions. Va morir a Lausana el 1963.
