Picó i Campamar, Ramon (1848-1916)

Ramon Picó i Campamar (Pollença, Mallorca, 1848 – Barcelona, 1916) fou escriptor, poeta i dramaturg. De família humil, es traslladà a Barcelona el 1859, quan tenia onze anys. Participà en els Jocs Florals de Barcelona des del 1867 i hi fou premiat en diverses ocasions; el 1885 va ser nomenat Mestre en Gai Saber.

Va ser un dels fundadors de la Jove Catalunya, que presidí el 1873, i de l’Acadèmia de la Llengua Catalana, fundada el 1881. Col·laborà a La Renaixença i participà en la redacció de les Bases de Manresa com a membre de la junta permanent de la Unió Catalanista. També presidí el Centre Excursionista de Catalunya entre 1900 i 1902 i l’Ateneu Barcelonès el 1902. En la seva obra conreà la poesia, el teatre i els discursos.