Carles Pi i Sunyer fou enginyer industrial, economista, polític i escriptor. Es formà a l’IES Ramon Muntaner i exercí la docència a l’Escola Municipal d’Arts i Oficis de Sants i a l’Escola Superior d’Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya, que dirigí entre 1919 i 1926. Vinculat a Esquerra Republicana de Catalunya, en fou president entre 1933 i 1935; també ocupà diversos càrrecs institucionals, entre els quals l’alcaldia de Barcelona i les conselleries de Finances i Cultura de la Generalitat.
Després de l’exili a França i Londres, presidí el Consell Nacional de Catalunya entre 1941 i 1945 i el 1952 s’establí a Caracas, on fou professor de la Universitat Central de Veneçuela. Hi continuà la recerca històrica i publicà obres en prosa i en vers, en català i en castellà, així com monografies de temàtica econòmica, social i literària. El 1963 rebé el títol de Mestre en Gai Saber als Jocs Florals de Montevideo.
