Oriol Pi de Cabanyes i Almirall va néixer a Vilanova i la Geltrú el 10 de maig de 1950. Es va iniciar en l’escriptura de jove i, als disset anys, va guanyar la primera convocatòria de la «Crida als escriptors joves» de Serra d’Or amb un reportatge sobre la comunitat de Taizé. El 1973 va publicar la seva primera novel·la, que li va valer el premi Prudenci Bertrana; l’any següent també va obtenir el Premi Crítica Serra d’Or de novel·la.
Va combinar l’escriptura amb la docència i va treballar com a crític literari i assagista, amb estudis sobre la literatura del segle XIX i la Renaixença. També va publicar dietaris, llibres de viatges i treballs biogràfics sobre artistes i escriptors, i va col·laborar en publicacions com Serra d’Or, Avui i La Vanguardia. En l’àmbit de la gestió cultural, va dirigir el Museu Víctor Balaguer i la Institució de les Lletres Catalanes, a més d’altres organismes vinculats a la cultura.
