Francesco Petrarca, poeta, escriptor i humanista italià del segle XIV, es va formar en gramàtica i dret a Montpeller i Bolonya, tot i que s’interessà sobretot per la literatura llatina. El 1341 fou coronat poeta a Roma, després de l’acollida de la seva obra èpica llatina Africa. També va exercir càrrecs eclesiàstics i va viatjar per Europa, on cercava manuscrits antics i contribuïa a recuperar els textos de la cultura clàssica.
La seva producció inclou poesia en italià i en llatí, prosa, tractats i un extens epistolari. El Cançoner, conjunt de poemes lírics en italià, va esdevenir un model per a la poesia europea del Renaixement; en llatí va escriure, entre altres obres, el diàleg Secretum i el tractat De vita solitaria. La seva reivindicació dels autors clàssics i l’interès per la cultura antiga el situen entre els primers humanistes del Renaixement italià. Va morir a Arquà el 1374.
