Josep Perarnau i Espelt va formar-se al seminari diocesà de Solsona, on va ser ordenat capellà el 1952. Va ampliar estudis de teologia a Salamanca, Roma i Munic; més endavant es va doctorar en teologia a la Facultat de Teologia de Catalunya i es va llicenciar en filosofia i història a la Universitat de Barcelona.
Va exercir la docència a la Facultat de Teologia de Catalunya i a l’Institut Superior d’Estudis Medievals Antonianum, de Roma. Fundador i director de la revista Arxiu de Textos Catalans Antics, hi va publicar nombrosos treballs sobre autors medievals, especialment Ramon Llull, Arnau de Vilanova i Nicolau Eimeric, i va editar obres lul·lianes i arnaldianes. El 1993 va rebre el Premi de la Crítica Serra d’Or de recerca, el 1996 el Premi Nacional de Patrimoni Cultural i el 1998 la Medalla Narcís Monturiol.
