Jaume Pahissa i Jo fou compositor i director d’orquestra. Estudià arquitectura a la Universitat de Barcelona i música amb Enric Morera; també exercí de crític musical i professor. Les seves primeres composicions foren per al teatre, i al llarg de la seva trajectòria escrigué òperes, música simfònica i obres de cambra.
El 1937 s’exilià a Buenos Aires, on continuà l’activitat com a compositor, pedagog i director d’orquestra. Es posà al capdavant de diverses formacions simfòniques, entre les quals l’Orquestra Simfònica de Buenos Aires, i presentà l’òpera Marianela al Teatro Colón el 1946. Desenvolupà una teoria harmònica pròpia, la intertonalitat, i dirigí l’Escola Municipal de Música de Barcelona abans de marxar de Catalunya.
