Pagès, Pelai (1949-)

Pelai Pagès i Blanch és historiador i professor d’història contemporània a la Universitat de Barcelona, on exerceix des de 1975. Es va llicenciar en Filosofia i Lletres el 1972 i es va doctorar en història a la mateixa universitat el 1975, amb una tesi sobre l’Esquerra Comunista d’Espanya. La seva recerca s’ha centrat en la Segona República, la Guerra Civil, el franquisme i la transició, així com en el moviment obrer i els nacionalismes en la història contemporània d’Europa.

Ha publicat llibres i articles sobre aquests àmbits i ha dirigit el Centre per l’Estudi dels Moviments Socials entre 1990 i 2000, des d’on va coordinar el Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans. També ha estat director de la revista Ebre 38 i és membre de l’Institut d’Estudis Catalans. La seva obra inclou estudis sobre Andreu Nin, la història de la Guerra Civil a Catalunya i l’exili republicà als Països Catalans.