Antoni Maria Oriol i Tataret (Camagüey, 1928 – Barcelona, 2014) fou prevere i docent. Es llicencià en filosofia i teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, on obtingué el premi extraordinari de filosofia. Exercí de professor de teologia moral social a la Facultat de Teologia de Catalunya i s’especialitzà en la Doctrina Social de l’Església, especialment en la qüestió nacional. També participà en l’Acció Catòlica de Vic, on fou consiliari diocesà i director de la revista Casal.
En el Concili Tarraconense fou relator del tema «La sol·licitud pels més pobres i marginats». En els darrers anys, exercí de secretari del Patronat de la Fundació Dr. Albert Bonet, consiliari dels Equips de Pastoral de la Política i de la Comunicació de la Federació de Cristians de Catalunya, i sacerdot de la parròquia de Sant Eugeni Papa de Barcelona. La seva activitat docent i pastoral es vinculà així a la teologia moral social i a la reflexió sobre el fet nacional, àmbits que abordà en articles i llibres.
