Lluís Nicolau i d'Olwer (1888–1961) fou escriptor, historiador i polític català. Es formà en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona i hi publicà el 1917 la primera història de la literatura catalana escrita íntegrament en català. Membre de l’Institut d’Estudis Catalans des de 1918, també hi exercí la docència, amb cursos de llengua i literatura llatina medieval.
La seva obra abasta la història literària catalana, l’expansió catalana per la Mediterrània oriental i la història política del seu temps. El pont de la mar blava, publicat el 1928, li valgué el Premi Concepció Rabell el 1929. Durant la dictadura de Primo de Rivera s’apartà de la política i es dedicà a l’estudi i a la publicació. El 1931 fou ministre d’Economia del govern provisional de la República i diputat; després de la Guerra Civil s’exilià a França i, el 1945, a Mèxic, on continuà la seva activitat pública.
