Josep Maria Muñoz i Pujol, metge traumatòleg, va iniciar l’activitat literària i dramatúrgica el 1955, compaginant-la amb la seva professió mèdica. Va escriure teatre, narrativa, assaig i biografies; entre els seus treballs hi ha obres sobre la història del teatre independent a Catalunya i biografies de Joan Fuster, Agustí Duran i Sanpere i Lluís Nicolau d’Olwer.
En la seva trajectòria teatral va obtenir el Premi Josep Maria de Sagarra el 1965 i el Premi Nacional de Teatre Ignasi Iglésias el 1989, aquest darrer ex aequo. El 2009 va rebre el Premi Ciutat de Barcelona de Ciències Humanes per una crònica del teatre independent català. La seva obra inclou també narrativa vinculada a la Guerra Civil i a la tancada d’intel·lectuals a Montserrat el 1970.
