Antoni Morell i Mora (Barcelona, 1941–Andorra la Vella, 2020) va ser escriptor, advocat i professor. Format en teologia i filosofia al Seminari Conciliar de Barcelona, es llicencià en història contemporània i moderna el 1969 i en dret el 1976, a la Universitat de Saragossa i la Universitat de Barcelona. Va ensenyar literatura i llatí a Andorra la Vella i, durant catorze anys, dret mercantil i filosofia del dret a la Seu d’Urgell.
Va treballar a l’administració pública andorrana i fou secretari general de la Sindicatura General i del primer govern del país. També va exercir d’ambaixador d’Andorra davant la Santa Seu. La seva obra inclou novel·les històriques, ficció, assaig i llibres de viatges; la seva primera novel·la, Set lletanies de mort, tracta de la darrera execució al Principat d’Andorra. El 1999 va rebre el Premi Carlemany per La neu adversa, i el 2001, el Premi Sant Miquel d’Engolasters d’Assaig Literari per Andorranes i andorrans.
