Montoliu, Manuel de (1877-1961)

Manuel de Montoliu i de Togores (Barcelona, 1877–1961) fou crític i historiador de la literatura. Es doctorà en Filosofia i Lletres a Madrid el 1903, després d’estudiar a Barcelona, i amplià la formació en filologia romànica a Halle. Va treballar com a lector de castellà i català a la Universitat d’Hamburg i, en tornar a Barcelona, ocupà una càtedra de literatura a la Universitat de Barcelona i col·laborà amb les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans.

A partir de 1925 dirigí l’Institut de Filologia de la Universitat de Buenos Aires. La seva activitat inclogué la crítica literària, els estudis sobre literatura catalana i espanyola i la traducció de diverses llengües. Publicà articles i assaigs, col·laborà en revistes i diaris, i edità amb Pompeu Fabra el Diccionari Aguiló. El 1945 fou nomenat assessor de cultura de la Diputació de Tarragona i participà en diverses institucions culturals del territori, entre les quals el Patronat per a la Restauració del Monestir de Poblet i l’Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV.