Montale, Eugenio (1896-1981)

Eugenio Montale (Gènova, 1896 – Milà, 1981) fou poeta, assagista i crític musical italià. Després d’interrompre els estudis per motius de salut, va reprendre la formació i va estudiar cant; durant la Primera Guerra Mundial serví com a infanter i, en acabar la guerra, orientà la seva activitat cap a la poesia. El 1925 signà el manifest dels intel·lectuals contra el feixisme i es traslladà a Florència, on treballà per a l’editorial Bemporad. El 1929 fou nomenat director del Gabinet Vieusseux, càrrec que ocupà fins al 1938.

Durant la Segona Guerra Mundial es dedicà principalment a traduir autors com Cervantes, Marlowe, Melville, Twain i Faulkner. Després s’establí a Milà, on treballà com a crític musical per al Corriere della Sera. La seva obra poètica s’associa amb l’hermetisme; el 1975 rebé el Premi Nobel de Literatura. El 1966 havia estat nomenat senador vitalici.