Tomàs de Montagut i Estragués és historiador del dret català. Es va llicenciar en dret i en filosofia i lletres, amb especialització en història medieval, a la Universitat de Barcelona, i va ampliar estudis de dret comparat a la Universitat d’Estrasburg i a l’Institut d’Història Econòmica «Francesco Datini» de Prato.
Va desenvolupar la carrera docent en història del dret a la Universitat de Barcelona, la Universitat de Santiago de Compostel·la i la Universitat Pompeu Fabra, on va obtenir la càtedra el 1993. La seva recerca i les seves publicacions tracten la història de les institucions polítiques i financeres de Catalunya i de la Corona d’Aragó, la recepció del ius commune a Catalunya i els juristes catalans. A la Universitat Pompeu Fabra també va exercir càrrecs de direcció, secretaria general i vicerectorat.
