Joan M. Monjo (Gandia, 1956–2007) fou un escriptor valencià, llicenciat en filologia hispànica. Treballà com a mestre de batxillerat a l’Institut Joan Fuster de Bellreguard i formà part de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i del CEIC Alfons el Vell. La seua trajectòria combina narrativa, novel·la, biografia i dietari, amb obres com El llenguatge dels cavalls i Ducat d’ombres. El 1979 obtingué el Premi Joanot Martorell de narrativa i, el 1982, el Premi Andròmina de narrativa. Col·laborà en publicacions com Las Provincias, Canigó, L’Espill i Lletres de Canvi.
