Miret i Sans, Joaquim (1858-1919)

Joaquim Miret i Sans fou historiador i acadèmic. Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona i es doctorà a Madrid el 1892 amb una tesi sobre els Usatges. La seva recerca se centrà en el català medieval popular i en l’estudi de textos i documents religiosos i notarials; descobrí les Homilies d’Organyà, considerades el text català més antic.

Va contribuir a introduir les biografies de personalitats històriques en la historiografia catalana i va ocupar durant disset anys la secretaria de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. El 1907 fou un dels fundadors de l’Institut d’Estudis Catalans i l’any següent participà en l’organització del I Congrés d’Història de la Corona d’Aragó. La seva obra inclou estudis sobre els templers i hospitalers a Catalunya i sobre els costums privats.