Mir, Joaquim (1873-1940)

Joaquim Mir i Trinxet (Barcelona, 1873–1940) fou un pintor català. Es formà amb Lluís Graner i a l’Escola de la Llotja, on estudià amb Antoni Caba, i formà part de la Colla del Safrà i del cercle d’artistes dels Quatre Gats. El 1899 obtingué el segon premi a l’Exposició Nacional de Belles Arts i, aquell mateix any, s’instal·là a Mallorca, on el paisatge marcà un canvi en la seva pintura.

Al llarg de la seva trajectòria visqué i treballà a Barcelona, Mallorca, el Camp de Tarragona, el Vallès i Vilanova i la Geltrú. La seva obra, centrada en el paisatge, explorà el color i la llum i es mogué entre el realisme i l’abstracció. Exposà regularment a Barcelona i participà en certàmens oficials; també presentà obra a ciutats com Washington, París, Nova York, Amsterdam, Buenos Aires i Venècia. A Vilanova i la Geltrú visqué l’etapa de maduresa i hi realitzà tres exposicions a la Sala Parés, els anys 1928, 1930 i 1934.