Milá y Fontanals, Manuel (1818-1884)

Manuel Milà i Fontanals (1818–1884) fou filòleg, escriptor i historiador de la literatura. Format en dret i filosofia a les universitats de Cervera i Barcelona, exercí de professor d’Estètica i d’Història de la Literatura General i Espanyola a la Universitat de Barcelona, on obtingué la càtedra el 1845. La seva trajectòria combina l’estudi de la filologia romànica, l’estètica i la història literària amb una activitat creadora en català i en castellà.

Va impulsar la Renaixença i contribuí a la difusió del Romanticisme a Catalunya. S’ocupà de la poesia popular i tradicional, de l’èpica medieval, de les llengües romàniques, de la literatura catalana i de la mètrica; també recollí cançons en les seves excursions. La seva obra inclou poesia, estudis de teoria literària i treballs de filologia, entre els quals destaca la recopilació de cançons tradicionals catalanes. Fou professor de Marcelino Menéndez Pelayo, que reuní bona part dels seus escrits en vuit volums d’obres completes.