Mazzarino, Giulio Raimondo

Giulio Raimondo Mazzarino va formar-se a Roma i va estudiar dret canònic a la Universitat d’Alcalá, abans de doctorar-se en dret a Roma el 1628. Va iniciar la seva trajectòria en l’exèrcit pontifici i en la diplomàcia, i les negociacions durant la guerra de successió de Màntua el van posar en contacte amb el cardenal Richelieu. El 1634 fou vicelegat papal a Avinyó i nunci a França; després es traslladà a París, on obtingué la ciutadania francesa i esdevingué col·laborador de Richelieu.

Nomenat cardenal el 1641, el succeí com a primer ministre de França el 1642 i dirigí la política del país durant la regència d’Anna d’Àustria i els primers anys del regnat de Lluís XIV. La seva activitat diplomàtica contribuí a l’acord de pau amb Espanya signat el 1659. També fou col·leccionista d’art i bibliòfil. En l’àmbit literari, se li atribueix el Breviari dels Polítics, un tractat de tàctica política que fou traduït al català per Ramon Alcoberro.