Matsuo, Basho (1644-1694)

Matsuo Bashō, nascut Matsuo Kinsaku prop d’Ueno, a la província d’Iga, el 1644, fou un poeta japonès del període Edo. Va començar a escriure poesia de jove i estudià haikai amb Kitamura Kigin. Després d’instal·lar-se a Edo, es dedicà professionalment a la poesia i ensenyà haikai a diversos deixebles. També viatjà a peu per diferents regions del Japó; aquests recorreguts inspiraren diaris de viatge i poemes. La seva obra s’inscriu en les formes del haikai no renga i del hokku, que més tard s’anomenà haiku.

El 1689 emprengué amb el seu deixeble Kawai Sora un viatge de 150 dies pel nord de Honshū. A partir del registre del recorregut, revisat durant diversos anys, escriví Oku no Hosomichi, publicat pòstumament el 1702. En els darrers anys de vida desenvolupà el principi poètic del karumi, que orientà la seva producció d’aquell període. Morí a Osaka el 1694, després d’emmalaltir durant un viatge.