Josep Massot i Muntaner (1941–2022) fou monjo benedictí, filòleg, historiador i assagista. Es llicencià en filologia romànica a la Universitat de Barcelona el 1963 i amplià els estudis de filosofia i teologia a Alemanya. Ingressà a l’orde benedictí de Montserrat el 1962 i hi fou ordenat prevere el 1972. Entre 1970 i 1973 impartí classes a la Universitat de Barcelona.
Des del 1971 dirigí les Publicacions de l’Abadia de Montserrat i s’especialitzà en estudis històrics i lingüístics, amb treballs sobre l’edat mitjana, la postguerra i la història de l’Església, així com en filologia. Fou membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, conservador del fons de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya i fundador de la Societat Catalana de Llengua i Literatura i de la revista Randa. El 2012 rebé el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
