Mascaró, Joan (Mascaró i Fornés) (1897-1987)

Joan Mascaró i Fornés (Santa Margalida, 1897 – Comberton, 1987) fou orientalista, filòleg, professor i traductor. Es formà a la Universitat de Cambridge, on es llicencià en literatura anglesa i llengües orientals, amb especialització en sànscrit i pali, i s’hi doctorà el 1932. Abans havia treballat al Consolat Britànic de Palma i, el 1933, fou nomenat professor de llengua i literatura angleses a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Exiliat a Anglaterra arran de la Guerra Civil, s’hi dedicà a traduir textos del sànscrit a l’anglès, entre els quals els Upanishads i el Bhagavad Gita, i també traduí el Dhammapada del pali. Les seves versions contribuïren a difondre textos de les tradicions índies entre el públic angloparlant. La seva activitat intel·lectual inclogué també escrits sobre espiritualitat i cultura, i mantingué vincles amb la vida cultural catalana durant l’exili. El 1985 fou nomenat fill il·lustre de Santa Margalida.