Martínez Ferrando, Ernest (1891-1965)

Jesús Ernest Martínez Ferrando (1891–1965), conegut com a Ernest Martínez Ferrando, va ser arxiver, escriptor i historiador valencià. Es va formar en Filosofia i Lletres, en l’especialitat d’Història, i el 1915 ingressà al Cos d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs. Després de treballar a les biblioteques universitària de Barcelona i provincial de Girona, el 1920 s’incorporà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, que dirigí entre 1940 i 1961.

Com a escriptor, conreà sobretot el conte i també publicà novel·les; Una dona s’atura en el camí obtingué el Premi Joan Crexells el 1935. Traduí al català obres d’autors francesos i alemanys, entre els quals Guy de Maupassant, Heinrich von Kleist i Stefan Zweig. Com a historiador, s’especialitzà en la baixa edat mitjana de la Corona d’Aragó i publicà estudis basats en fons documentals, amb atenció als segles XIII i XIV i a mitjan segle XV. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.