Josep Maria Martí i Bonet és historiador, arxiver i escriptor. Doctor en Història de l’Església per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, també es va llicenciar en Teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca i es va diplomar en Paleografia, Diplomàtica i Arxivística a l’Arxiu Secret del Vaticà. Fou ordenat sacerdot el 1961.
Va dirigir l’Arxiu Diocesà i la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, i fou director del Museu Diocesà de Barcelona. Entre 1972 i 2004 va ensenyar metodologia i història de l’Església a la Facultat de Teologia de Catalunya. Ha publicat nombrosos estudis sobre art i història de l’Església, especialment sobre Catalunya, i ha escrit, entre altres obres, sobre la història de la catedral barcelonina.
