Salomó Marquès i Sureda (l’Escala, 1942 – Girona, 2026) fou mestre, pedagog i investigador. Després d’estudiar Teologia al Seminari de Girona i de ser ordenat sacerdot, es va traslladar a Roma per estudiar Pedagogia a la Universitat Pontifícia Salesiana. En tornar, va cursar Ciències de l’Educació al Col·legi Universitari de Girona i el 1981 es va doctorar amb una tesi sobre l’ensenyament a Girona al segle XVIII.
Va ser professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i va tenir un paper destacat en la creació de la Universitat de Girona, on va exercir de degà de la Facultat de Ciències de l’Educació i, més endavant, de professor emèrit. La seva recerca es va centrar en la història de l’educació, especialment en els mestres i l’escola durant la Segona República i el franquisme, i en l’exili del magisteri. També va estudiar l’escoltisme i va publicar treballs sobre pedagogia i educació a Catalunya.
