Cruïlles, Baix Empordà, 1939 – Girona, Gironès, 2007
Josep Maria Marquès i Planagumà (1939–2007) fou eclesiàstic, historiador i arxiver. Ordenat prevere el 1963, es doctorà a la Universitat Gregoriana de Roma amb una tesi sobre la nunciatura de Madrid al segle XVII; el 1978 es doctorà en Història de l’Església i el 1981 es llicencià en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona. Des del 1980 s’ocupà de l’Arxiu Diocesà de Girona, on elaborà repertoris de prop de 60.000 documents, i a partir del 2003 dirigí el servei del patrimoni històric documental de la diòcesi.
La seva recerca abastà la història eclesiàstica i la documentació històrica, amb més de cent seixanta treballs. Publicà estudis sobre arxius, cartorals, llibres litúrgics i el patrimoni religiós de les comarques gironines, i creà i dirigí les col·leccions Sant Feliu i Francesc Eiximenis, dedicades a les esglésies i a la història del bisbat de Girona. També col·laborà en el Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya i en diverses publicacions gironines. La seva activitat combinà la recerca històrica amb la conservació i l'organització del patrimoni documental diocesà.
