Joan Marí Cardona (Sant Rafel de sa Creu, 1925 – Eivissa, 2002) fou religiós, canonge arxiver i historiador. Es formà als seminaris d’Eivissa, València i Palma i a la Universitat de Salamanca; ordenat sacerdot el 1949, s’especialitzà en grec clàssic. Des del 1952 fou canonge arxiver de la Catedral d’Eivissa i també impartí filosofia i grec al Seminari.
El 1959 fundà Ràdio Popular, que dirigí fins al 1979. Va exercir de vicari general d’Eivissa i de director de Càritas Diocesana a Eivissa i Formentera, i presidí l’Institut d’Estudis Eivissencs entre 1976 i 1994. Col·laborà en publicacions de l’Institut i escrigué obres sobre la història i la geografia de les Pitiüses. El 2000 rebé la Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
