López Raimundo, Gregorio (1914-)

Gregorio López Raimundo fou un polític i escriptor vinculat al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Nascut a l’Aragó, s’establí a Barcelona i hi desenvolupà una trajectòria política marcada per la militància comunista, l’exili i l’activitat clandestina. Durant la Guerra Civil fou comissari polític al front d’Aragó; després de l’exili a França, Colòmbia i Mèxic, tornà clandestinament a Catalunya el 1947. Detingut i empresonat el 1951, fou expulsat d’Espanya el 1954 i retornà al país poc després.

El 1965 fou elegit secretari general del PSUC, càrrec que exercí fins al 1977, quan el partit fou legalitzat i ell n’esdevingué president. Fou diputat per Barcelona entre 1977 i 1986 i es retirà de la primera línia política el 1985. Després de la crisi del PSUC, optà pel PSUC Viu i en fou president honorífic. Entre els seus llibres hi ha les memòries Primera clandestinitat (1993) i obres sobre la història i l’activitat del partit. El 2004 fou investit doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de Catalunya.