Enrique Arturo Llobregat Conesa (1941-2003) va ser arqueòleg, historiador i professor universitari, especialitzat en arqueologia ibèrica i en els estudis sobre la Contestània. Es va llicenciar en Història a la Universitat de València el 1963 i s’hi doctorà el 1968 amb una tesi sobre la Contestània ibèrica. Aquell mateix any va començar a treballar al Museu Arqueològic Provincial d’Alacant, del qual fou director entre 1966 i 1996. També va exercir la docència al Col·legi Universitari d’Alacant i a la Universitat d’Alacant.
La seva activitat investigadora es va centrar en l’arqueologia i la història antiga del territori valencià. Va dirigir excavacions en jaciments com la Illeta dels Banyets i el Tossal de Manises, i va participar en treballs sobre la cultura ibèrica, la numismàtica antiga i els períodes paleocristià i visigot. Va publicar nombrosos estudis i va formar part de diverses institucions culturals i acadèmiques, entre les quals el Consell Valencià de Cultura i la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans.
