Josep Lladonosa i Pujol fou mestre i historiador, i dedicà la seva recerca al passat de Lleida i de les comarques de Ponent. Després de formar-se com a mestre, exercí la docència i, paral·lelament, inicià una tasca de recerca i divulgació històrica. Consultà l’Arxiu de la Corona d’Aragó i publicà nombrosos estudis d’història local.
El 1953 va rebre el Premi Pròsper de Bofarull de l’Institut d’Estudis Catalans per una monografia sobre l’Estudi General de Lleida, fita que contribuí al seu reconeixement en la historiografia catalana. També fou cronista oficial de la ciutat de Lleida i membre de la Societat Catalana d’Estudis Històrics. La seva obra inclou estudis sobre la història urbana lleidatana i les poblacions de les comarques veïnes, així com llibres de memòries, novel·la històrica i teatre.
