Josep Palau i Fabre (Barcelona, 1917-2008) va ser poeta, escriptor, dramaturg, traductor i crític d’art i literari. Es va formar en filosofia a la Universitat de Barcelona i, a la darreria dels anys trenta, inicià la seva trajectòria literària amb la poesia. Durant els anys cinquanta col·laborà en revistes literàries com Poesia i Ariel i treballà a l’editorial La Sirena.
La seva obra comprèn poesia, teatre, narrativa breu i assaig. Una part destacada dels seus estudis se centra en Pablo Picasso, sobre qui va escriure diversos assaigs; també va exercir com a traductor al català d’autors com Antonin Artaud, Arthur Rimbaud i Honoré de Balzac. Entre 1946 i 1961 va residir a París. Va presidir el PEN Català entre 1976 i 1979 i va rebre, entre altres distincions, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1999.
