Joaquim Ruyra

Joaquim Ruyra i Oms fou escriptor, poeta i traductor català. Va estudiar dret a Barcelona entre 1875 i 1881, però va abandonar aquests estudis per dedicar-se a la literatura. Després de començar a escriure en castellà, aviat va passar al català i va desenvolupar una obra que inclou narracions, poesia, teatre, assaig i crítica literària.

Va participar en la vida literària de Blanes, Girona, Olot i Barcelona, i va col·laborar en revistes i diaris catalanistes. El 1906 va intervenir en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana i, des del 1918, va formar part de l’Institut d’Estudis Catalans, on col·laborà amb Pompeu Fabra i altres en la tasca de normativització del català.