Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 1860–1911) fou poeta, escriptor, periodista i traductor. Va estudiar dret i es va llicenciar el 1884. El 1890 començà a treballar al Diari de Barcelona, on la seva activitat com a redactor va contribuir a professionalitzar-lo com a escriptor; també col·laborà a La Veu de Catalunya i a L’Avenç. El 1902 fou nomenat president de l’Ateneu Barcelonès i hi pronuncià l’«Elogi de la paraula», vinculat a la seva teoria de la paraula viva.
La seva obra inclou poesia i una extensa producció en prosa, formada per articles, assaigs, discursos, semblances biogràfiques i pròlegs. Va traduir al català obres de Goethe, Nietzsche i Novalis, i fou membre fundador de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans el 1911. La poesia modernista i la reflexió sobre l’espontaneïtat i la simplicitat de l’expressió ocupen un lloc central en la seva trajectòria literària.
