Juan Ramón Jiménez Mantecón fou un poeta en llengua castellana i professor universitari. Nascut a Moguer, va començar a escriure prosa i vers durant els estudis a Sevilla i hi va iniciar la carrera de dret, que abandonà el 1899. El 1900 es traslladà a Madrid, on publicà els primers llibres. La seva trajectòria poètica va passar per etapes sensitiva, intel·lectual i suficient o veritable; Platero i jo és una de les seves obres més conegudes.
El 1914 fou nomenat director de les Edicions de la Residencia de Estudiantes i, dos anys més tard, director literari de noves edicions de l’Editorial Calleja. El 1918 encapçalà moviments de renovació poètica i influí en la Generació del 27. Durant l’exili americà va fer classes a la Universitat de Maryland i a la Universitat de Puerto Rico. El 1956 rebé el Premi Nobel de Literatura pel conjunt de la seva obra. Va morir a San Juan el 1958.
