Jaume Fuster i Guillemó (Barcelona, 1945 – l’Hospitalet de Llobregat, 1998) va ser escriptor, assagista i traductor. Vinculat a la generació dels setanta i al col·lectiu Ofèlia Dracs, va conrear la novel·la policíaca i negra, i va traduir del francès al català i al castellà. El 1967 publicà Breu història del teatre català, i el 1972, De mica en mica s'omple la pica.
També va participar en la vida cultural catalana: fou un dels fundadors de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, de la qual va ser secretari i, entre 1995 i 1998, president. El 1993 va rebre el Premi Ramon Llull de novel·la per El jardí de les palmeres, darrer volum de la trilogia Cròniques del món conegut. Va dirigir la col·lecció «La Negra» de l'editorial La Magrana i va ser un dels fundadors d'aquesta editorial.
