Italo Calvino

Italo Calvino va nàixer a Santiago de las Vegas, Cuba, el 1923. Després de traslladar-se amb la família a Itàlia, va estudiar a Torí, on es va llicenciar en lletres amb una tesi sobre Joseph Conrad; més endavant va treballar a l’editorial Einaudi i en diversos periòdics. Durant la Segona Guerra Mundial es va incorporar a les Brigades Partisanes Garibaldi. El 1947 va publicar la primera novel·la, basada en l’experiència partisana, i el 1949 un recull de contes. La seua obra va passar del neorealisme a una narrativa amb elements fantàstics, al·legòrics i combinatoris.

Va formar part de l’Oulipo després de traslladar-se a París el 1967, i l’interès per les ciències naturals i socials va influir en aquesta etapa de la seua trajectòria. Entre les seues obres posteriors hi ha relats de ciència-ficció amb un vessant fantàstic i surreal, novel·les construïdes mitjançant combinacions d’elements i llibres centrats en la reflexió i la descripció. Va morir a Siena el 1985, mentre preparava unes conferències per a la Universitat Harvard, publicades pòstumament com a *Lezioni americane*.