Ibáñez Escofet, Manuel (1917-1990)
Barcelona, 1917 – 1990
Manuel Ibáñez i Escofet va començar la carrera periodística abans de la Guerra Civil, a la redacció d’El Matí. Després de la postguerra, el 1952 es reincorporà a la professió com a sotsdirector d’El Correo Catalán, diari que contribuí a modernitzar i catalanitzar. El 1968 assumí la direcció de Tele/eXpres, i el 1976 fou nomenat director adjunt de La Vanguardia. També assessorà els presidents de la Generalitat Josep Tarradellas i Jordi Pujol en matèria informativa i dirigí diversos programes de TVE a Catalunya.
A més de la feina als mitjans, publicà reculls d’articles i una obra autobiogràfica en què repassava, a partir de les seves vivències personals, professionals i polítiques, més de mig segle de vida catalana. El Govern de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi el 1983, i el 1986 rebé el Premi Ciutat de Barcelona de Periodisme. La seva autobiografia obtingué pòstumament el Premi Crítica Serra d’Or el 1991.
Les seves obres
6 obres per descobrir.
Les arrels i les fulles
Ibáñez Escofet, Manuel (1917-1990) · 1985
Vives Fierro
Ibáñez Escofet, Manuel (1917-1990) · 1987
Parlem del Barça
Ibáñez Escofet, Manuel (1917-1990) · 1991
La corda fluixa
Ibáñez Escofet, Manuel (1917-1990) · 2017
Kubala
Ibáñez Escofet, Manuel (1917-1990) · 2019