Horacio Flaco, Quinto (65 a.C.-8 a.C.)

Quint Horaci Flac va néixer a Venusia, avui Venosa, a la regió italiana de Basilicata, i va morir a Roma. Fou poeta líric i satíric en llengua llatina, i també va escriure epodes, sàtires i epístoles. La seva formació a Roma i Atenes, on estudià grec i filosofia, el posà en contacte amb la tradició literària i filosòfica grega.

Després de la derrota republicana a Filipos, tornà a Roma i trobà feina com a escrivà de qüestor, alhora que continuava escrivint. Virgili i Luci Vari li facilitaren el contacte amb Mecenes, que esdevingué protector i amic seu. La seva poesia combina la reflexió moral i filosòfica amb la crítica social; les odes tracten, entre altres temes, l’amistat, l’amor, la natura i el gaudi del present. L’«Art poètica», epístola adreçada als Pisons, exposa principis de composició literària que tingueren una llarga influència.