Hilari de Cara

Hilari de Cara i Casaleiz és poeta, professor i gestor cultural. Nascut a Melilla el 1945, es va establir a Manacor el 1967 i es va llicenciar en Història Moderna i Contemporània per la Universitat de Barcelona el 1972. El 1989 es va doctorar en Filologia Catalana per la Universitat de les Illes Balears amb una tesi sobre la narrativa de Quim Monzó. Ha exercit la docència a Manacor, Badalona i Nova York, on també va treballar com a traductor. Ha col·laborat en mitjans de comunicació i revistes culturals, sovint amb pseudònims, i ha traduït al català obres de Frank Banton i Joyce Carol Oates. Dirigeix la col·lecció Varoic de narrativa de Documenta Balear.

La seva trajectòria poètica en català es va iniciar amb L'espai del senglar, el 1985, després d'haver publicat en castellà Libro Uno el 1969. La seva obra combina l'experiència personal amb l'interès per la literatura i la crítica literària. El 2007 va rebre el premi Cavall Verd-Josep M. Llompart de poesia per Absalom; el 2014, el Premi Carles Riba per Refraccions, i el 2018, el premi dels Jocs Florals de Barcelona per Quaderns del port.