Jürgen Habermas va estudiar filosofia, història, psicologia, literatura alemanya i economia a les universitats de Göttingen, Zúric i Bonn, on es doctorà el 1954. Va treballar a l’Institut d’Investigació Social de Frankfurt com a ajudant i col·laborador de Theodor Adorno, i després hi va exercir de catedràtic. També dirigí l’Institut Max Planck per a la Investigació de les Condicions de Vida del Món Tècnic-Científic, abans de tornar a la Universitat de Frankfurt, on ensenyà filosofia i sociologia fins a la jubilació.
Associat a la segona generació de l’Escola de Frankfurt i a la Teoria Crítica, Habermas desenvolupà una obra centrada en filosofia pràctica, ètica, política i dret. Entre les seves aportacions hi ha la teoria de l’acció comunicativa i la defensa de la democràcia deliberativa. Va rebre el Premi Gottfried Wilhelm Leibniz el 1986, el Premi de la Pau dels llibreters alemanys el 2001 i el Premi Príncep d’Astúries de Ciències Socials el 2003.
