la Coromina, Cardona, Bages, 1927 – Vic, Osona, 2009
Josep Maria Guix i Ferreres fou bisbe auxiliar de Barcelona i, des del 1983, bisbe de Vic. Expert en doctrina social de l’Església, es doctorà en teologia a la Universitat de Comillas i en ciències socials a la Universitat de Salamanca, i es diplomà en psicologia a Madrid. També estudià a l’Institut Social Lleó XIII, on fou sotsdirector, catedràtic i degà. La seva activitat social inclogué el treball a Càritas Espanyola i Càritas Interdiocesana, així com la participació en organismes de pastoral social de l’Església.
La seva obra escrita tracta, entre altres qüestions, de la doctrina social cristiana i del treball, i inclou també textos de pregària i catequesi. Publicà articles sobre la pastoral de l’Església catalana i sobre Verdaguer, i participà en obres col·lectives de doctrina social catòlica. Entre els llibres que va escriure hi ha estudis sobre el treball manual i sobre l’encíclica Laborem exercens, així com una obra dedicada a les feines senzilles de Maria. La seva trajectòria combinà l’activitat episcopal, la formació en ciències socials i la reflexió sobre la dimensió social del cristianisme.
