Gregori de Nissa fou bisbe de Nissa i teòleg cristià, i formà part dels Pares Capadocians amb el seu germà Basili de Cesarea i el seu amic Gregori de Nazianz. Abans d’entrar al ministeri eclesiàstic, va ser mestre de retòrica. Ordenat sacerdot i nomenat bisbe de Nissa vers el 372, participà en els sínodes d’Antioquia i en el concili de Constantinoble del 381, on defensà la doctrina sobre l’Esperit Sant. La seva obra comprèn tractats teològics i filosòfics, escrits ascètics i místics, sermons i cartes. Entre les seves contribucions hi ha reflexions sobre la Trinitat i la interpretació espiritual de les Escriptures; també va escriure quinze homilies sobre el Càntic dels Càntics. Morí a Nissa vers el 395.
