Emili Giralt i Raventós (1927–2008) fou historiador i professor universitari. Llicenciat en història per la Universitat de Barcelona el 1951, fou deixeble de Jaume Vicens i Vives. Va exercir de lector de castellà a la Universitat de Durham a Newcastle i de professor a la Universitat de Barcelona, on fou catedràtic d’Història Universal Moderna i Contemporània. També va ser professor associat a la Sorbona.
La seva recerca es va centrar en la població, la història agrària i els moviments socials a Catalunya i a les regions de parla catalana, així com en temes econòmics i socials de les èpoques moderna i contemporània. Va dirigir el Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona i va fundar el Centre d’Estudis d’Història Rural i la revista Estudis d’Història Agrària. Presidí l’Institut d’Estudis Catalans entre 1986 i 1995. El 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi.
