Ginard Bauçá, Rafel (1899-1976)

Rafel Ginard i Bauçà (Sant Joan, 1899 – Artà, 1976) fou un religiós, poeta i folklorista mallorquí. Ingressà als franciscans d’Artà el 1913 i fou ordenat sacerdot el 1924. Atret des de jove per l’obra de Ramon Llull, durant la formació col·laborà en la redacció i classificació de fitxes del Diccionari Català-Valencià-Balear. Començà a publicar poemes a la revista El Heraldo de Cristo i, el 1929, inicià la publicació de Croquis artanencs a Llevant. Els seus poemes foren distingits als Jocs Florals de Barcelona el 1930 i el 1932.

La seva activitat com a folklorista se centrà en la cultura popular mallorquina. El Cançoner popular de Mallorca, recull de cançons tradicionals que reuní en quatre volums publicats entre 1966 i 1975, constitueix l’obra principal de la seva trajectòria. També publicà poemes i prosa, i escrigué estudis i introduccions sobre Ramon Llull, entre els quals una introducció al Blanquerna. El 1955 rebé el Premi Josep Massot i Palmés de l’Institut d’Estudis Catalans i el 1958 el Premi Ciutat de Palma de folklore. Va viure a Llucmajor a partir de 1943 i tornà a Artà el 1957, on reprengué la col·laboració amb la revista Bellpuig.