Garrut i Romà, Josep Maria

Josep Maria Garrut i Romà (1915–2008) fou historiador de l’art, escriptor i pessebrista. Es formà en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, cursà estudis de museografia a París, Munic i Roma, i estudià a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, on es doctorà en història de l’art amb una tesi sobre Antoni Gaudí. La seva activitat professional estigué vinculada a museus barcelonins: treballà com a conservador al Museu Nacional d’Art de Catalunya, a l’Arxiu Històric de la Ciutat i al Museu d’Història de Barcelona, que també dirigí.

Dedicà part de la seva trajectòria a divulgar la història i l’art de Barcelona i a estudiar figures com Gaudí i Jacint Verdaguer. Fundà l’Associació Amics de Gaudí i fou director de la Casa Museu Gaudí. També conreà la pintura i publicà estudis d’història anecdòtica de Barcelona i de crítica d’art. El 1985 ingressà a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i el 1991 rebé la Creu de Sant Jordi.