Arcadi Garcia i Sanz va ser un historiador del dret i advocat valencià. Es llicencià en dret per la Universitat de València el 1948 i es doctorà per la Universitat de Barcelona el 1983 amb una tesi sobre la història medieval del dret marítim català. Entre 1949 i 1954 treballà en l’organització de la biblioteca i dels arxius notarials de l’Arxiu Episcopal de Vic, i contribuí a fundar la revista Ausa. També estudià la documentació medieval i el dret local del nord del País Valencià.
Exercí l’advocacia i fou professor d’Història del Dret i de les Institucions a la Universitat de València i al Col·legi Universitari de Castelló, on impulsà la creació de la Universitat Jaume I i n’esdevingué degà de la Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques. Col·laborà amb el Romanischer Seminar de la Universitat de Basilea en estudis sobre dret marítim i dret valencià, i assessorà la redacció del reglament de les Corts Valencianes. Fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans i del Consell Valencià de Cultura. El 1990 rebé el Premi de les Lletres Valencianes i el 1995 la Creu de Sant Jordi.
